Bon viatge a l' "home dels números" de l'Aplec, l'amic Miquel Mesalles

La cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dissabte 19 de gener, a les 10 hores, a la Sala Ecumènica del Tanatori La Lleidatana

El temps, quelcom tan eteri i, a la vegada, tan tangible, ens va tornar a passar factura ahir… En aquesta ocasió, és l'amic Miquel, el nostre "home dels números", qui emprèn viatge.

Miquel Mesalles, tresorer de la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol (Fecoll) fins al 2017, va morir ahir, dia 17 de gener, a l'edat de 83 anys. Un cop inesperat per a tots els qui compartíem dia a dia, amb un home ple de vitalitat, amb l'etern somriure, formes elegants i aquell coquet aspecte "dandy" que enamorava.

Vinculat a la Fecoll des de la seva fundació, va ser cap de colla d'Els Banyuts i, professionalment, va treballar a l'Empresa Municipal de Serveis, on exercia tasques d'aministració.

Ferran Perdrix, president de la Fecoll ha volgut reconèixer la tasca i el llegat del Miquel Mesalles, "amb la maduresa també arriben les pèrdues. Aquest degoteig d'absències ens ha de fer més forts i compromesos per continuar engrandint l'Aplec. És molt el llegat que ens deixen persones com el Miquel i, nosaltres, treballarem perquè romangui viu en les noves generacions de collistes. Tot i que quan perdem un històric som més conscients, ningú no és anònim a l'Aplec com ho demostra aquesta gran memòria i projecte col·lectiu que és la nostra festa".

La vetlla serà, avui a la Sala Montcada del Tanatori de la Lleidatana i, la cerimònia de comiat, demà dissabte 19 de gener, a les 10 hores, a la Sala Ecumènica del mateix tanatori,

MIQUEL MESALLES, EL PRIMER GRAN ANALISTA DE L'APLEC

Quants caragols hi caben en una llauna? Quants collistes som? Des de quan fem tal o tal acte?… El Miquel li posava xifra i data a tot. Cap dada s'escapava a les seves famoses "xuletes", unes targetes petites i plastificades que portava sempre a la seva cartera. Podríem dir que el Miquel va ser el primer gran "analista de l'Aplec". Quan la festa, encara no era tan coneguda, ell ja hi parava atenció. Feia estimacions de consum, de participació… o, fins i tot, parlant amb un i amb l'altre, recollia dades i ja especulava sobre l'impacte econòmic de l'Aplec. El Miquel, ha viscut el suficient perquè el temps li doni la raó i veure com, amb dades contrastades, la nostra és una festa molt "important". I no únicament per les xifres, sino per la infinitat d'amics, caps de colla, penyistes, col·laboradors, empreses… que omplim les seves xuletes amb els nostres noms.

Des d'avui, la colla del cel serà un "xic" més elegant i, de ben segur, millor administrada. Bon viatge, amic.



"ESTENC LA MÀ"

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d'aquesta teva absència se'm revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l'empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Miquel Martí i Pol


18/01/2019