Actualitat
8 de juliol: L’Aplec juga el 86.980 en el sorteig que la loteria nacional dedica al patrimoni mundial, amb el romànic de la Vall de Boí com a protagonista
La Fecoll encomana la sort al conjunt monumental de l'Alta Ribagorça
La Federació de Colles de l'Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll) col·labora en la venda i promoció del Sorteig de la Loteria Nacional del dijous, 8 de juliol, d'acord amb el conveni que té amb el despatx de loteria Rosa de Ponent, empresa Amic de l'Aplec.
Així doncs, a la seu social de la federació hi ha dècims del número 86.980 a 3 euros pel sorteig ordinari que, en el marc dels "Bens Patrimoni Mundial d'Espanya", dedica la seva imatge al conjunt monumental de les Esglésies Romàniques de la Vall de Boí.
Els dècims també es poden adquirir a l'administració núm. 1 de Lleida, Rosa de Ponent, situada al carrer Francesc Macià, 15 o bé per Internet, fent clic en aquest enllaç.
El despatx de loteries Rosa de Ponent i la Federació de Colles de l'Aplec del Caragol (Fecoll) van signar un acord el passat mes de febrer, pel qual l'establiment passava a ser Amic de l'Aplec, durant els pròxims quatre anys. En el marc d'aquest conveni, la Fecoll i l'administració col·laboraran per promoure els sortejos extraordinaris de Loteria Nacional amb finalitats benèfiques, la Grossa de Nadal o, fins i tot, el "Gros de l'Aplec", una iniciativa de nova creació coincidint amb el sorteig del dissabte que se celebri la festa.
En cadascun dels sortejos s'assignarà un número de bitllet concret a la Fecoll i es publicitarà entre les colles i empreses col·laboradores, perquè tothom el pugui adquirir a l'administració.
L'administració Rosa de Ponent és la número 1 de Lleida i data de 1955, sent la més antiga de la província.
El conjunt romànic
El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet , l’Assumpció de Cóll i l’ ermita de Sant Quirc de Durro.
Una de les seves característiques principals és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials personificades en aquest cas en els Senyors d’Erill i el Bisbat de Roda d’Isàbena, promotors dels temples de la Vall. Dintre d’aquesta societat medieval l’església complia no només una funció religiosa sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com elements de comunicació i vigilància.
Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al Museu Nacional d´Art de Catalunya així com totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, a destacar el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill .
El Romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic, conservat al llarg del temps amb poques modificacions que hagin alterat significativament la seva concepció inicial.